27 de febr. 2017

JOVES, TARGET IMPOSSIBLE?

XIX Jornades de Museu i Educació del Museu Marítim



Els dies 23 i 24 de febrer de 2017 hem celebrat les 19 Jornades de Museus i Educació del Museu Marítim. El títol d’aquest any, que té un punt de provocació, era Joves, target impossible?. El nombre d’inscrits ha estat de 95 persones (i cal sumar-hi 11 ponents), procedents de grans centres de Barcelona, petits museus locals de tot Catalunya i institucions i empreses culturals diverses.

Hem volgut centrar les jornades en aquest públic perquè si bé encara són pocs els museus que tenen una oferta pensada per aquest col·lectiu, es detecta un gran interès per involucrar-lo a les nostres institucions i un cert grau de desorientació a l’hora de fer-ho.

Quan vàrem decidir centrar les Jornades en el públic jove el primer va ser posar-nos en contacte amb el Departament de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona i amb l’Observatori Català de la Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Cultura i educació i cultura i joventut sovint treballem massa allunyats i les Jornades havien de ser l’ocasió per crear ponts de contacte i d’intercanvi. Des del Museu Marítim agraïm molt el seu assessorament.

Descarregueu-vos el programa aquí.


Les dues primeres sessions de les Jornades volien posar el marc teòric sobre què entén la joventut per cultura, quins són els seus interessos... per tal d’esbrinar si els museus estem programant allò que necessiten,quines barreres tenim, com hem de programar, d'apropar-nos-hi...

El Dr. ANTONIO ARIÑO, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València i autor de l’informe CONCA “La participació cultural de la joventut catalana 2001-2015” va posar el marc teòric al tema.Us recomanem especialment de consultar el resum executiu d’aquest estudi, perquè posa sobre la taula com els joves han estat els més castigats econòmicament per la crisis i, per tant, la manca de possibilitats d’accedir a activitats de pagament; la importància d’internet i de les noves tecnologies per aquest sector de la societat i com això ha fet canviar la manera de crear i consumir cultura i de veure el món; de quina manerala cultura  és, precisament,  un dels factors més importants de desigualtat social. Sens dubte la seva intervenció va servir per aclarir molts temes.
Descarregueu-vos la seva presentació aquí

ALÍCIA AGUILERA, cap del Departament de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, HELENA GUIU, directora de l’Espai Jove La Fontana i ORIOL NICOLAU, president del Consell de la Joventut de Barcelona, varen fer la xerrada “La participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicació, canals de comunicació i formes d’accés” que tenia com a objectiu explicar les formes de treball en els equipaments juvenils, què es programa, com i perquè, de quina manera s’apropen als joves i s’hi comuniquen i amb quines problemàtiques es troben. 
Descarregueu-vos la seva presentació aquí
Tant ells com la resta de ponents varen posar de manifest la necessitat d’anar a buscar el públic i no esperar que entri als centres per pròpia voluntat, d’implicar-lo en les programacions, de fer-los participar, d’empoderar-lo, de resposabilitzar-lo.
 
A partir d’aquí començaren els casos pràctics per conèixer quins programes es desenvolupaven en diversos museus, des dels més grans i ambiciosos als petits centres locals amb personal i pressupostos molt ajustats. Es va tenir molt en compte que els museus que explicaven les seves experiències fossin molt diversos, i veure com es treballa segons cada circumstància: a l’estranger, en un museu centenari com la National Portrait Gallery, en dues grans institucions de la Ciutat de Barcelona, com són el Macba i el CCCB que porten un projecte comú, en un centre privat com el Museu Agbar de les Aigües, en un museu local com el Museu d’Art de Cerdanyola o a l’Artium, de Vitoria, al País Vasc.
 
 
TONINA CERDÀ, responsable de Programes Públics i Educació del Macaba i FITO CONESA, artista i director del projecte Habitació 1418, varen explicar aquesta experiència que porten a terme en col·laboració amb el CCCB des de ja fa tres anys. És un dels programes més ambiciosos i amb més trajectòria del país, i per això ens semblava imprescindible que vinguessin a presentar-lo.

Habitació 1418 és un espai d'activitat per al públic d'entre 14 i 18 anys que s’obre cada dissabte de 17 a 19h, amb una programació artística que el primer any es marcava des de la institució però després es va flexibilitzar i es porta a terme amb la participació dels joves, que solen ser una vintena en cada sessió. Per participar-hi no cal inscripció prèvia i l’activitat és gratuïta. Feu un cop d’ull a l’instagram del projecte si voleu veure de què va i que es fa.

Descarregueu-vos el resum de la seva intervenció aquí
 
 
Una de les sessions més fresques va ser la del Museu d’Art de Cerdanyola. TXEMA ROMERO, el director, i ORLANDO BARRIAL, l’únic tècnic de la institució, varen donar a coneixer diversos programes que han portat a terme i que els ha permès convertir la seva institució en un punt de referència pels joves de la ciutat. Els joves, deien, no han vingut per pròpia iniciativa, sinó que hem hagut d’anar-los a buscar al carrer, als instituts, a casals juvenils... Varen explicar experiències com el Nit Lab Mac, Stage d’Art, Fantosfreak, les Tutories per a joves creadors, La vida és curta... que han tingut una gran acceptació.

Descarregueu-vos el resum de la seva intervenció aquí
Descarregueu-vos la seva presentació aquí

Per tal de conèixer que es fa a l’estranger, principalment a Lodres que és una ciutat referent en tema de museus i participació, es va convidar a JUSTINE McLISKY, cap de públic jove (de 3 a 21 anys, que inclou des d’escolars a famílies passant pel Youth Forum) del National Portrait Gallery, posava sobre la taula de quina manera han anat aconseguint que els joves s’apropessin a una institució amb una imatge especialment encarcarada no només per l’edifici victorià, sinó perquè la majoria d’obres són retrats d’homes blancs i rics, directament vinculats amb el poder. Actualment per programar les activitats destinades a aquest públic compten amb un Forum Juvenil integrat per una quarantena de nois i noies que, a més, col·laboren en diferents departaments amb motius d'aprenentatge però també per donar el seu punt de vista sobre els projectes que es desenvolupen.

Descarregueu-vos la seva presentació aquí

Des del Museu Agbar de les Aigües, ubicat a Cornellà, varen explicar l’experiència de l’App Origen per a dispositius mòbils, una combinació de còmic interactiu amb visita gamificada que pot començar a casa però acaba, necessàriament, al Museu. L’interessant del projecte no és només l’app, sinó l’experiència de convocar una hackató (o marató de de hackers)  organitzada per aquest museu amb l'objectiu de trobar un nou producte destinada a apropar els joves. Aquesta sessió va anar a càrrec d’ESTHER LÓPEZ, responsable d’activitats educatives d’aquest museu i QUIM GARRETA, de l’empresa Cubus Game, que gràcies a guanyar aquest concurs va poder desenvolupar aquest còmic interactiu.
 
 
I la darrera de les sessions la va fer CHARO GARAIGORTA, artista i responsable del departament d’Educació i Acció Cultural de l’Artium, Centro Museo Vasco de Arte Contemporáneo, que va donar a conèixer el projecte ¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium? La Charo, des d’aquest Museu amb un pressupost molt retallat, quasi sense personal, però com diu ella, amb un gran nombre d’altres recursos per oferir com ara espais, està intentant tirar endavant un seguit d'activitats perquè els joves facin del Museu un lloc de trobada, d’intercanvi, de creació...

Descarregueu-vos el resum de la seva intervenció aquí
Descarregueu-vos la seva presentació aquí

Com a CONCLUSIÓ, podem dir que programar per joves és possible i hi ha diversos museus que fa temps que ho fan evident. Que cal tenir en compte el factor econòmic i el factor social, la diversitat d’aquest col·lectiu, el fet que són nadius digitals i en el seu món tot passa molt ràpid i, per tant, cal molta flexibilitat en les programacions, en la manera de concebre-les, d'incorporar la veu de la gent jove, de difondre-les...  Hem de ser conscient que aquest públic no vindrà si no l'anem a buscar i que cal fer-los partíceps i empoderar-los. És hora d’arremangar-se.